Archives for category: Uncategorized

L’Avi de lloguer té 85 anys. Com gairebé tota la gent d’aquelles generacions és un supervivent. Com la majoria dels avis entra dins l’estàndard de persona natural que sempre diu el que pensa. I això l’honora.Avui l’hem entrevistat i ens ha parlat del “desnudismo” (d’ara endavant “despullisme“):

-Bon dia avi.

-Bon dia, mira nano, mira la tele! està sortint allò que et vaig dir l’altre dia!

(a la tele hi surt un reportatge sobre un calendari de la colla castellera de poblesec despullats, comentat per en Cuní)

 -Lo que? Allò de la gent despullada?

-Si, allò del concurs que sortíen… Que sortíen, un mascle i una femella, de la teva edat. El noi s’assemblava molt a tu. I els fiquen en una habitació, a cadascun, eh. Despullats del tot, les parts també, i els hi lliguen la punta d’un rollo de paper al coll. Aleshores, han de girar sobre ells mateixos -per anar-se tapant amb el paper!- i el primer que se tapi les parts guanya no se quants milions…

-En sèrio?

-Si. Que no ho estàs veient a la tele? Mira! MIRA!

-Si, si que van despullats però aquests no són de cap concurs, són castellers que fan un calendari per a recaptar diners. Acaba d’explicar-ho “el gordo”.

-És igual, això no hauria d’estar permés! A la Espanya d’avui -bueno, tampoc a la d’ahir, la de Franco… ni a la de demà!-, això no s’hauria de poder fer… això és una indecència!

-Home, no fan mal a ningú…

-Mira, el “despullisme” es una gilipollada, perqué, quin problema hi ha amb que et vegui tothom tal com vas venir al món? Cap, jo sóc el primer a despullar-me! Com fa 3 o 4 anys, en una manifestació, que, bueno, no recordo que demanavem però jo no tenia problema a apuntar-m’hi per anar el primer, despullat i amb la pancarta. Però així perqué si… Una mica de vergonya, home. Com a mínim una mica de vergonya… que no tothom vol veure’t.

-Ya…

-Es que clar, mira, si la gent va despullada no fa servir roba, no?

-No.

-I llavors no compren roba, no?

-Bueno, no van sempre desp…

-Pues imagina’t, si ja hi ha Atur, imagina’t que vagin tancant les fàbriques i les tendes de roba! Això no pot ser. Mai de la vida…

-No, no pot ser.

-Això no hi ha ningú que ho arregli…

-Ya…

-A més, el despullisme està malament perqué si un va “volent” i ja ho té tot allí…

-Vol dir que no pot contenir-se, no?

-NO! Dic que, si un ho veu tot, se li treuen les ganes! Perqué clar, tu vas veient a les dones i pots pensar “Quines cames que té!” o “Buf, que guapa que és aquesta!”. Però clar, quan tu les veus despullades és més dificil distingir les que són guapes de les que no ho són tant!

-Ja bueno, suposo que no estem acostumats a veure gent despullada.

-Es que no hauríem d’estar-hi!

PS: Basat en converses reals amanides.

Parlem de crisi.

CrisiCrysisCrisis

De la econòmica? Nein. De la de valors? Nein. De la del Real-Madrit? Nein, nein, nein, nein, NEIN, NEIN!

Parlem de la crisi de l’alfabetització gràfica.

Disclaimer: no em considero un mestre en el tema, de fet només sóc un aficionat estàndard al disseny i derivats. I com a tal em disposo a rajar sense coneixement complet de causa.

Fa uns dies, a la facultat de comunicació de l’Autònoma, un estudiant passejava tot cavil·lant i de repent…

dramaticchipmunkgif

Deixem de banda la Comic Sans que ja se n’ha parlat prou. Deixem de banda també el text centrat, tot en majúscules, i la imatge que sembla treta de la base d’imatges del word. Deixem de banda els aspectes concrets de l’oferta i quedem-nos amb la sensació que desprèn i el que ens diu: hola, sóc una empresa d’investigació de mercat que busco subhumans gent desesperada per anar a picar a timbres de desconeguts.

A mi, veure coses així, m’entristeix. Veure com, en una universitat, m’ataquen cartells d’un ens sense nom preguntant-me si vull una feina -Si! La vull!- de manera tan maleducada se’m fa molt hostil. Aviam, entenc que la feina és una merda, que no és una oferta per a treballar a Google però… Collons! Si jo necessito una feina de merda i tu me la ofereixes lo mínim que hauries de fer és fer-me el tràmit agradable. Hauries de tractar-me com l’universitari mitjà que sóc. I creu-me, senyor contractant, encara que no hagis estudiat disseny, ho saps fer.

Potser és culpa meva, i perdo el temps cremant-me per coses massa tontes (quan podria estar preocupant-me per l’Atur, o el futbol) però si el disseny parla, aquest cartell m’està dient que: qui em pot donar feina és una persona que no es preocupa per fer les coses ben fetes i que s’amaga del que fa (i de com ho fa). M’està dient que millor si sóc una miqueta parat, i sinó, com que acudiré a la oferta per pura desesperació, admet que treballi sense cap tipus de dedicació. Però ep! que no m’oblidi de ser guapo.

No fotem! Què que vivim rodejats d’incompetents ja ho sabíem, però no cal que ens ho recordin, ara també, a cada cantonada amb el seu analfabetisme gràfic. I menys que, quan estem estudiant per a, en teoria, no ser uns pàries, ens diguin que algú que no s’esforça per dissimular que ho és està treballant. I fent-ho pitjor del que ho faries tu.

PS: un altre exemple d’analfabetisme gràfic, aquest cop, però, es un xic més sinistre.