Fa una estona que ha passat el #15O. Un dia històric que hauria d’incomodar i fer reflexionar a tots els dirigents i gent de peles del país/món per a que arreglessin amb una mica de cap les coses. Un dia ple de manifestos i gent fent soroll i bulto constructivament. Així que, coherentment amb la meva “història recent“, he anat a la manifestació de Barcelona.

He baixat a la parada Diagonal per no trobar-me amb el gruix de la marabunta a plaça Catalunya amb la idea de baixar caminant xino-xano fins a l’altura de la parada Passeig de Gràcia, on havia quedat per indignar-me en col·lectivitat.

I aleshores ha succeït tot. La brillantor del sol i la brisa fresca s’escolaven per la boca del metro amb tota la força que li confereixen 15 minuts d’anxovament i llum artificial en un vagó de metro mal ventilat. El Shuffle del meu mp3 ha fet sonar Escapee d’Architecture in Helsinki tan bon punt he xafat la primera escala. I en aquest context perfecte de sucre i èpica he caminat com sentint-me un ésser superior i sobre-estimulat fins a Passeig de Gràcia.

Allà, davant la casa Batlló ja s’hi veia gent amb pancartes i una camioneta de l’organització arengant als indignats. I conforme més m’hi atansava, més m’havia d’esforçar per mantenir-me dins de la cançó, per a mantenir durant uns segons més la sensació de ser un heroi, d’estar vivint quelcom molt més intens, gutural i bàsic que tots els qui estaven aplegant-se davant meu. Ja seria com ells en 10 minuts!

I mentre esperava, ja una mica trist d’estar arribant, a que l’últim semafor es posés verd, ha aparegut, a 5 metres de la indignació col·lectiva, una dona d’uns 65-70 anys es mirava i remirava les postals que havia d’enviar a la seva gent especial. Se les mirava amb calma, una rere l’altra, com repassant si realment s’ho havia passat tant bé com explicava. Semblava del nord d’Europa i ignorava totalment allò que passava al seu voltant. Ha estat un gran final.

I ja està. Després d’aquesta perfecta successió de txorrades la manifestació m’ha semblat bastant ensopida i gris. Fin.