Archives for category: Excuses

Aquest estiu he estat ocupat produïnt, sempre, per altra gent, així que fa dies (massa) que no tinc material per divagar pel blog.

De totes maneres, i fins que recuperi el ritme de parides habitual, m’agradaria compartir una mica del suc que li he tret a la Vitoret. Són una desena de fotos, seleccionades expressament per a que fossin el més impersonals possible (tot i que se m’hi ha colat un Diatta).

Així, en sèrie tenen sentit i tot.

Anuncis

Kim Pine no existeix: és un ideal. Com la Ramona, la Clementine, i tantes d’altres.

Els nerds existeixen, com a mínim com a part de la natura del friqui estàndard.

El cas és que aquest esperit ha contribuït a normalitzar el personatge tipus del noi escarransit que mola, i el de la noia forta i destroyer. I el fet que acabin junts per alguna conjunció còsmica. I aquest canvi de rols (parcial) entre el machote i la bleda en les històries de romance a mi, m’encanta. Potser és que no em sento cómode fent de machoteSi, segur que és això-.

La gràcia d’aquestes històries fonamentades en dones amb qualitats clàssicament màsculines és que ataquen directament a la part nerd-loser del públic mascle, que tendeix a enamorar-se de les protagonistes. El cas més bèstia que conec és Scott Pilgrim, però per a il·lustrar’ho potser queda més clar amb The Big Bang theory o el seu invers: Love Hina. Molts no hem vist mai Love Hina, però quasi tots coneixem la sèrie. I encara avui (8 anys després de que aparegués el seu últim subproducte) és un element sempre present en les tendes de manga i fandom.

Suposo que la conclusió és que els perdedors amb noies maques que tenen més collons que ells orbitant al seu costat tenen un públic de noies amb collons i perdedors bastant gran.

Per cert, el motiu de ser del post és el logo que l’encapçala: el meu primer treball de logo cal·ligràfic.