Vigila! Ets davant una entrada espessa.

Si acceptem la idea que cada caràcter té un determinat caràcter podem deduir que cada paraula té una personalitat complexa ja que, a més de l’aspecte que presenta, es refereix a un concepte. La gràcia d’aquesta personalitat és que està subjecta a la interpretació de cadascú i m’agrada creure que, tret d’un petitissim grup de trets gràfics característics i la connexió amb la seva significació, és destruïble/deformable/construïble.

Parlant de paraules hauríem de tenir en compte, a nivell gràfic, la legibilitat i els mecanismes de lectura: allò* de que només amb la primera i la última lletra ja rebem el significant encara que els caràcters del mig estiguin desendreçats, allò* de que les minúscules guien la lectura i la fan més ràpida i intuïtiva, allò de que amb sarifes tot és més clar, allò de que la mida importa…

I a un nivell més lingüístic cal tenir present la connexió del significant graficat amb el significat buscat, la connexió de la forma, que posem nosaltres, amb el fons, que posa cada lector (aquí la tipografia la composició i tot això més de disseny pot/ha de potenciar o destruir la unió). Hosti, estic parlant d’un dels dilemes clàssics de l’art i no me n’havia adonat, serà difícil no quedar com un idiota

I aquí entra el joc. Es arbitrària aquesta connexió? Sabem que no ho és del tot, na Kiki i en Bouba ens ho van demostrar*. Que passa si intentem destruir, com ja han fet molts, les els nexes entre significat i significant mitjançant l’apartat gràfic de la paraula?  Podem jugar amb prou gràcia amb aquesta connexió com per a deixar un lexema(+morfema) desproveït de significació? Ni puta idea, però de moment em sembla divertit jugar a crear crisis de personalitat a les paraules.

PS: Hi ha/haurà més txorrades de l’estil a la pàgina de Facebook del blog, on podreu pujar les vostres paraules amb crisi. Si voleu, clar.

PS: Amb conceptes ja s’ha fet (en publicitat molt), i s’ha portat a fins als extrems. I amb elegància. I segur que amb paraules també ho ha fet algú, però no ho he trobat.

*: sé que les fonts no són sèries, però així queda clar que són cosetes que tots hauríem de saber, no?

Anuncis